dilluns, 28 de novembre del 2011

VISITEM ELS VEÏNS DEL CAP


El passat dimarts 15 de novembre vam anar a visitr el C.A.P. Marina al barri de Bellvitge. 





Ens van explicar perquè estaven tancats i les activitats que feien.








Els vam regalar una pancarta on deia: “No al tancament dels CAP'S”.









Ens van ensenyar el seu horari de neteja i els torns per dormir. 






També ens van convidar a fer pancartes per penjar als balcons.







La visita va ser molt interessant.

Alumnes de 5èA.

dijous, 17 de novembre del 2011

VULL SER VETERINÀRIA QUAN SIGUI GRAN


QUE  VULL  SER  QUAN  SIGUI   GRAN

Jo, la  Maria Crespo, de gran vull ser veterinària perquè m’agraden els animals i m’agrada  cuidar-los, operar-los i que es posin bons. M’agradaria treballar a un zoo i tenir cura de si estan bé els  animals. Si es trobessin malament els hi donaria una  medicina o els operaria perquè estiguessin bé.

Avui en dia, si trobo un animal abandonat l’agafo i poso un anunci  perquè algú l’adopti, així aquest animal pot trobar una nova casa i  aconseguir que estigui millor amb una altra  persona que li doni de menjar, que el cuidi, que  li  renti i li  talli  els cabells, etc. Per exemple  un gos o un gat necessiten  aquestes  coses i altres animals, com els cavalls, també ho necessiten. També els gossos necessiten poder córrer  i sortir de passeig i s’ha de fer perquè estiguin bé.  

Uns animals que m’agraden molt són els dofins. Són molt "xulos", macos i intel·ligents, perquè et saluden i pots jugar dins l‘aigua, donar-los peixos per menjar, etc.

No sé quins animals al final, però de gran vull treballar perquè tots estiguin bé i no hi hagin gossos o gats abandonats.


Maria Crespo, 6èB.

Vull ser FUTBOLISTA!


Jo vull ser futbolista professional del F. C. Barcelona o de qualsevol altre equip, guanyar tots els partits, la Copa del Rei, la Lliga, la Champions, ser jugador de la Selecció Espanyola, guanya el Mundial i la Selecció de Clubs i també ser el capità de la selecció. M’agradaria portar el numero 9 en tots dos equips. Que la meva samarreta dels dos equips costi molt cara i que ser el millor del món. Guanyar molts diners, comprar-me una casa molt gran, tenir un gos molt bonic i tenir un Ferrari o un Lamborghini i el cotxe que te’l doni el club de futbol.

També m’agradaria ser cuiner d’un restaurant famós de pizzes, tenir entrevistes, sortir a la primera pàgina de les revistes de cuina, cuinar les pizzes més delicioses del món i ser el millor cuiner del món. Y que el meu company de cuina sigui el segon millor del món. Desprès hem compararia un castell molt gran per a tota la meva família .

Però segur que quan sigui més gran treballaré de bomber, apagaré tots els incendis del mon, seré el "jefe" dels meus bombers, tindré una camioneta molt gran, la millor, i un gos dàlmata molt intel·ligent.

I més endavant hem jubilaré  amb 75 anys.


Gabriel Elera, 6èA.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Les meves vacances

Les meves vacances


Hola, em dic Mireia Narváez i tinc 11 anys. Aquestes vacances, com sempre, he anat a Màlaga, a la muntanya, a una caseta durant un  mes i mig.

A Màlaga he estat una setmana amb els meus tiets i amb el meu cosí Gabriel. Després, a la setmana, van arribar els meus pares, el meu germà Nèstor i la meva àvia amb el cotxe; sortíem moltes vegades de a fer encàrrecs al poble de Vélez a Màlaga. Hi ha molts restaurant el meu cosí i jo sempre demanàvem "chanquetes", rosada , etc. Els  “adults“ s’agafen altres coses.

Passats uns dies va arribar la novia del meu germà, l’Anna, i vam anar a molts llocs: a restaurants, a la platja, de compres, etc. Més tard van arribar uns altres tiets i el meu cosí Marc i vam anar a Sevilla a veure uns a mics. Va estar molt divertit!. Quan vam  arribar de  Sevilla  vam anar dos dies a la platja, jo amb la meva taula de surf. Amb els meus cosins jugàvem amb la taula era molt divertit veure com es queien! Sempre jugàvem els meus cosins, el meu germà, l’Anna i jo. Després de jugar, cap a les dues més o menys,  vam anar a un xiringuito i tots vam menjar espets de sardines y una paella que estava tot molt bona, i també els "chanquetes". M’ho vaig passar molt  bé aquest estiu 2011: un dels millors estius! 

Mireia  Narváez Ríos 6ºA 

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Lo que quiero ser mayor


Lo que quiero ser mayor.

Yo  quiero  ser psicóloga,  ayudar a los niños con sus problemas. No quiero ser psicóloga y especializarme en un aspecto en concreto, sinó que quiero ayudar a todos a ganar un montón de pasta (aunque sé que no ganarían ni 2 mil euros, pero  bueno por algo se comienza). Me molaría ser también una psicóloga famosa, aunque sé que es casi imposible, y atender a grandes personas, pero cono ser psicóloga para la gente normal con problemas normales ya me conformo. Ser psicóloga me gusta porque dar consejos y ayudar a la gente me hace sentir bien, aunque a lo mejor mis consejos no son tan buenos como quisieran que fueran.

Sí fuera una psicóloga famosa daría parte de mi dinero a un asociación benéfica para los de el 3º mundo y también me gustaría tener mi propia clínica y más tarde tener varias: ¡eso me gustaría un montón! Y luego tener varias por todo el mundo aunque eso es mas difícil  pero por intentarlo no se pierde nada.

Dormir por la noche con el pensamiento de que he ayudado a mucha gente me emocionaría mucho y me haría feliz. Al cabo de unos meses de tratamiento me alegraría mucho que los pacientes me dieran las gracias,  aunque sé que si logro ser psicóloga me acabaría hartando de escuchar siempre los mismos problemas, pero por ahora me quedo con mis ganas de serlo y ya veremos que pasa cuando sea mayor y que tal me va en la vida.

Si no consigo serlo me gustaría ser dependienta en una tienda o algo por el estilo. Ser dependienta me gusta porque me gusta la ropa y así podría comprar la ropa ahí mismo y me costaría menos.  

Me gustaría ser también ser bailarina de ballet. Desde hace unos meses me gusta mucho y me gustaría serlo porque encuentro muy fascinante como bailan, la música y todo lo que hacen. Tiene que ser súper bonito aunque se que es muy difícil,  pero de todas formas a mi me gusta mucho y al menos voy a intentar serlo. ¡A saber como me irá el futuro!

Valentina Foronda, 6èA

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Que vull ser quan sigui gran


Què vull ser quan sigui gran

Jo, Xavier Jiménez Castillo, de gran vull ser notari.

És un treball pel que s’ha d’estudiar molt per aconseguir aquesta carrera. Primer hi ha que llicenciar-se en dret  i quan ja ho has fet si vols ser notari has d’estudiar uns altres 5 anys. Vull ser notari perquè m’agraden els reptes i les coses difícils, per superar-me a mi mateix.

Aquest treball, per explicar-ho d’una altra manera, és anar a on et truquin i fer una firma (cobrar només per fer això), però no només vull treballar d’això pels diners (una mica sí) sinó perquè també m’agrada. Amb la feina d’un notari es demostra que el què diu el seu client és veritat. El que diu el notari sempre és veritat, mai pot dir mentides en el seu treball.

També voldria formar el meu bufet de notaris i advocats. Com tots els notaris em faria il·lusió que em contractés un famós per ajudar-lo. M’agradaria que a fi de mes mirés la cartilla del banc i veies un munt de números (un munt de diners). 

Xavier Jiménez Castillo, 6èB

LES MEVES VACANCES


LES MEVES VACANCES

Durant les meves vacances em vaig anar a Miami i a Eivissa. vaig anar amb la família: amb la mare, amb el meu germà, etc.

Vaig anar a la platja i vaig veure a un famós encara que no m’enrecordo molt bé quin era. Em vaig ficar al aigua i el meu germà em va fer algunes ofegades. em vaig veure un batut de pinya d'un litre no me’l vaig veure sencer, em va ajudar el meu germà i la meva mare. després per la  nit ens vam anar a un restaurant per sopar i després vam anar a un concert.

Quan vam anar a Eivissa ens vam quedar a casa d'una amiga de la meva mare i la casa tenia piscina. era molt gran la casa i a més a més era bonica. Després vam anar a la platja a refrescar-nos una mica. Al venir cap a casa una setmana després vam anar amb la amiga de la meva mare a Vallcarca i ens vam  quedar a dormir a la platja i abans de anar-nos a dormir vam fer una fogata i vam fer costelletes de carn i vam estar una mica al costat del foc per escalfar-nos i després ens vam anar a dormir. 

DANIEL TORRES, 6èA

dijous, 17 de març del 2011

Sermó de Carnestoltes!

Benvinguts al carnaval del Bernat metge!
El Rei Carnestoltes està molt commogut,
 de veure que guapos heu vingut.

Ja veiem que els adults també s'han disfressat,
però per variar, no l'han encertat!
Aquestes disfresses haurien de portar:


Ja tenim molt clar de què s'ha de disfressar en Manuel,
amb aquesta veu tan potent, que vagi de Raphael.

De camioner, el Ramon
i així podria anar per tot el món.


Les monitores de lleones,
perquè son bones caçadores.

Les de neteja de Super-dona,
per com mouen la fregona.

Les cuineres de Déus,
que cada dia fan millor els fideus.


L'Araceli pot anar de violoncel,
que quan crida se'ns ericen els pèls.

La Maria Jesús, de guitarrista,
perquè és la reina de la pista.
  

La Gemma de Santa Maria,
tot i que no resa cada dia.

La Vicenta, que sempre va tan ben vestida,
que vagi de rateta presumida.


Maria Àngels, del teu nom et pots disfressar,
i bonica quedaràs.

L'Ivan que vagi de policia,
que no se li escapa ni una tonteria.


La Conchita, de contenidor,
perquè reciclant és la millor.

Tan alt com és el Josep,
un edifici pot ser.


La Sònia de Big Ben anirà,
i com sempre puntual serà.

Tan ràpida que és la Susana,
que vagi de sargantana.



La Marga de chupa-chups,
perquè molt dolça amb nosaltres ha sigut.

El Sixto d'equació,
perquè és llest i calculador.

  
El José Luis, per ser tan tranquil,
de Buda es pot vestir.

L'Aitor de melenes
perquè és el rei de les nenes.

Pilar, Pilar, molta paciència has tingut,
disfressat de Robin Hood.



La Mònica de magdalena,
perquè es comporta com una nena.

La Xènia de princesa,
per la seva bellesa.


La Neus de lleopard,
per córrer darrera dels nens de quart.

Pel seu somriure, la Lluisa,
que vagi de Mona Lisa.

Com que és rossa, l'Anna,
que vagi de Hanna Montana.

  

Com que plorem quan marxa l'Eva,
que es disfressi de ceba

De gateta la Patrícia,
i li farem una carícia.


Posarem dins d'un sobre la Marta,
i ja semblarà una carta.

Una nova Marta hi ha,
i de nena es disfressarà.

La Núria, Nurieta,
que vagi de marieta.


La Mercè, d'ordinador,
perquè amb la tecnologia és la millor.

Àngels, amb la teva fotografia ens has enamorat,
i de càmera t'has disfressat.


La Carol com que ajuda molt als petits,
que vagi de ratolí.

L'Elisabet de vampiressa,
perquè sempre va de pressa.

I per últim, la dire que vagi d'espia,
 perquè ens vigila cada dia.


Ara amb les danses us deixarem,
que nosaltres també ballarem.

Bon carnaval!




dijous, 10 de febrer del 2011

Recomanem lectures: "UN DÍA EN HORRORLANDIA"



Es la historia de dos hermanos llamados Luke y Lizzie y un amigo llamado Tom. Los hermanos y Tom decidieron ir a un lugar muy fabuloso llamado Zoo Garden, pero en el trayecto hubo un problema: el padre de Lizzie y Luke se perdió y no sabían por donde ir. No había carteles ni señales que les indicasen algo cerca de donde estaban…Y decidieron seguir conduciendo hasta encontrar algún cartel o alguna señal. Y tuvieron suerte porqué a unos quilómetros de donde estaban encontraron un cartel terrorífico en el que decía: “Horrorlandia, el mejor parque de atracciones”. Los padres de Luke y Lizzie no sabían a dónde ir, pero Luke tubo la idea de ir a Horrorlandia, el parque de atracciones del cartel.

Los padres no estaban seguros pero al final decidieron hacer caso a las peticiones de Luke. Cuando llegaron a Horrorlandia aparcaron el coche en el aparcamiento, pero justo en el momento en que salieron del coche y se alejaron 20 cm de él se escuchó un estruendo: ¡el coche había explotado! Los padres y los tres niños se pusieron histéricos al no saber lo que había pasado. Unos minutos mas tardes, no muy seguros decidieron entrar a el parque.

Era un parque no muy desierto por culpa de los miles de trabajadores que estaban disfrazados de monstruos verdes con ojos saltones de color amarillo.

Los niños eran muy traviesos y decidieron irse corriendo y subir en las atracciones, pero lo que no sabían era que en el tobogán del terror y la sala de los espejos eran unas atracciones muy peligrosas…


Autora: Jazmín Prieto, 6èB