MARINA

Hi havia una vegada una nena que era nova a la ciutat. Es deia Marina i era rossa, amb els ulls blaus i molt bonica.

Una vegada va sortir al carrer per anar a comprar i tothom es va quedar bocabadat per la seva bellesa. Al dia següent va sortir i tota la gent li preguntava

- Com te dius ?

I la nena va respondre:

- Em dic  Marina

– Quin nom més bonic-, deia la gent.

La Marina tenia vergonya així que es va anar corrents cap a casa seva.

Desprès, per la tarda, va sortir per fer amics i tothom li deia:

- Sí, nosaltres serem els teus amics.

La nena li va explicar als pares i ells van estar molts contents per ella.

La Marina tenia 16 anys i aquell dia feia els 17: era el seu aniversari! Ella va celebrar-ho i va anar tota la gent de la ciutat.

Un dia un nen que es deia Daniel li va dir:

- Marina, et vols casar amb mi?

I  la Marina li va dir que sí, què es casaria amb ell. Ella li va explicar als seus pares i ells li van dir que sí.

Van passar tres setmanes i a la Marina li van fer un vestit de núvia molt però molt bonic, blanc amb una cua llarguíssima, i al nuvi  Daniel li van fer un vestit  negre de nuvi molt bonic. La millor amiga de la Marina es deia Gabriela i li va regalar unes sabates amb tacó molts boniques. Es van casar i es van comprar una casa molt però molt gran.

Va passar un any que estaven casats i la Marina es va quedar embarassada d’una nena. Quan va parir ella es va posar a plorar perquè era una nena molt bonica, tant com ella, i li van posar Sara de nom. Quan la gent va veure la Sara es va quedar bocabadada i van començar a fer-li fotos. Van batejar a la nena i la seva madrina va ser la Gabriela, que, recordeu, era la millor amiga de la Marina. La nena va créixer gran i bonica, i el Daniel, la Marina i la seva filla  Sara van viure feliços per tota la seva vida.

FI

Eva Hernández Morte    6èA